Regne dels ostrogots

Regnum Italiae
Regne d'Itàlia

← 493 – 553 →
Màxima extensió territorial del Regne dels Ostrogots
Informació
Capital	Ravenna
Idioma oficial	Llatí, llengua gòtica
Religió	Arrianisme entre els gots Cristianisme entre els romans
Període històric Antiguitat tardana
Establiment	493
Dissolució	553
Política
Forma de govern	Monarquia
Rei d'Itàlia
• 493-526:	Teodoric el Gran (Thiudoric)
• 526-534:	Atalaric (Atthalaric)
• 534-536:	Teodat (Thiudahad)
• 536-540:	Vitigès (Wittigeis)
• 540-541:	Ildibad (Hildibad)
• 541:	Eraric (Heraric, Ariaric)
• 541-552:	Tòtila (Baduila)
• 552-553:	Teia (Theia, Teja)

El Regne Ostrogot (oficialment Regne d'Itàlia, Regnum Italiae^[1]) fou un regne germànic establert el 493 i va durar fins al 553 ocupant la península Itàlica, l'illa de Sicília la Provença i el Nòric, Il·líria i Pannònia. Avui dia aquest territoris comprenen gairebé tota la república d'Itàlia, part del sud d'Àustria i Hongria i Sèrbia, Montenegro, Bòsnia i Croàcia. Els ostrogots van reemplaçar Odoacre, autoproclamat Rei d'Itàlia en deposar el darrer emperador romà —Ròmul Augústul— el 476. El Regne ostrogot va arribar al seu zenit sota el lideratge del seu primer rei, Teodoric el Gran, que va mantenir la majoria de les institucions social de l'Imperi Romà d'Occident.

El 535, però, l'Imperi Romà d'Orient va envair la península Itàlica i el rei ostrogot en aquells temps, Vitigès, no va poder defensar amb èxit el seu regne, sent capturat a la seva capital Ravenna pel general romà d'Orient Belisari. Els Ostrogots es reagruparen sota el lideratge de Tòtila i foren capaços de capgirar la situació i gairebé evitar la conquesta, però finalment foren derrotats completament. El darrer rei ostrogot fou Teia. Tanmateix, la desfeta ostrogoda la península Itàlica restà fortament influïda pels pobles germànics i el territori itàlic, inestabilitzat, fou conquerit pels llombards (565) poc menys de tres lustres després de l'anihilació del regne ostrogot, instituint-hi el Regne de Llombardia.